Endreçar la mobilitat a Sant Vicenç

23 de març de 2015

La societat d’avui és profundament dinàmica. Anar constantment d’un lloc a l’altre en el menor temps possible és una necessitat dels nostres dies; però també ho és que el trajecte dels vianants sigui fàcil i amable. Fer compatibles les dues imatges dóna forma al concepte Mobilitat. La mobilitat suposa moure’s ràpidament i còmoda, però també mobilitat és passejar sense entrebancs, poder fer servir un transport públic fiable i eficient, o fer que la via pública sigui, a més d’un espai que ens duu d’un lloc a l’altre, un espai que es comparteix i que alhora del que es gaudeix.

Sant Vicenç dels Horts és una població d’orografia difícil; amb rieres que la travessen i limitada per vies de comunicació diversa. Els governants han tingut el repte etern d’intentar lligar entre sí uns barris que tenen un encaix difícil. En els cinc mesos de feina des que em vaig fer càrrec de la Regidoria de Mobilitat he procurat orientar la meva tasca en tres fronts: Identificar els problemes endèmics de la via pública a la població, crear patrons de resposta enfront problemes i conductes similars, i començar la casa pels fonaments, tot resolent problemes que, si be semblen petits, la seva solució aporta sempre una petita millora a la vida quotidiana de la ciutadania.

Ha estat cabdal, en començar aquesta tasca, partir del verb endreçar; pensar en la ciutadania i en la seva necessitat de moure’s i traslladar-se a peu, en vehicle privat o en transport públic, sempre intentant associar el sentit comú a la solució als problemes que es proposa. S’han resolt problemes que s’enquistaven, com la manca d’estacionament i el desordre viari al C/ Ciudad Real. S’estan resolent contínuament petits problemes inicialment plantejats per la mateixa ciutadania, després de comprovar-los i valorar tècnicament el seu abast. Els vicentins se senten millor quan veuen repintat el pas de vianants de prop de casa seva, com ha passat al C/ Sant Joan Bosco, o quan s’adapta una vorera per al pas de cotxets de criatura, com es farà en els propers dies al C/ Agricultura amb Carretera de Sant Boi, o quan s’eliminen obstacles d’una vorera, com ha passat al C/ Rafael de Casanova, o quan es repensa la utilitat d’una zona de càrrega i descàrrega i es mou allà on és més útil i crea menys entrebancs, com s’ha fet ja al C/ Sant Josep amb C/ Miguel Hernández.

El futur ningú no el coneix, i no sé què decidirà la ciutadania de Sant Vicenç a finals de maig. Vull dir-vos, però, que la idea de moure’s per la ciutat m’està interessant més que no pas pensava. I resten grans reptes per afrontar: repensar les zones blaves, millorar profundament la trama de les línies de transport urbà, afrontar la reforma del passeig de la riba del riu des del punt de vista de la mobilitat i, sobretot, continuar la tasca ingent d’endreça de la via pública tot comptant amb una peça clau: el treball transversal del servei de Mobilitat amb la resta de departaments municipals implicats, tot fent realitat la idea del treball conjunt amb sentit comú i metodologia.

I, en qualsevol cas, la ciutadania tindrà la darrera paraula de tot…

Marta Sugrañes, regidoria d’Igualtat, Seguretat Pública, Protecció Civil, Mobilitat, Senyalització i Transport