Benvingut el castellà

10 de març de 2016
Per Junts x Sant Vicenç
GENT DE JUNTS

Tots els que com jo tenim vora de 79 anys, som nats d’una data malauradament gens satisfactòria per a Catalunya: l’inici de la guerra.

En el meu cas, el de la majoria, la única manera d’expressar-nos i comunicar-nos era en la nostra llengua, en català.

M’omplia de tristor i no entenia el que estava passant i preguntava: “Mare, per què a l’escola no m’ensenyen ni em deixen parlar el català?”

Si dia per altre, àpat per àpat, solsament et deixen menjar patates i tan sol ensumar mongetes, acabaràs fart d’unes i delejant les altres.

De tot aquest desgavell del paladar no es pot culpar al castellà ni al català, sinó a l’absolutisme i a la dictadura imposada.

Han passat molts anys, tot és molt llunyà, però seguim arrossegant un petit llegat que desitjo de manera abismal que sigui soterrat per sempre, tenim com a arrel que Catalunya sigui escoltada i atesa com cal pel govern espanyol i que tots plegats fem via agermanats.

De no aconseguir-se seria ben planera la independència, els dos idiomes, el català i el castellà es tindrien que estudiar a les escoles en igualtat de condicions. Tots ens sentiríem lliures d’un mateix país i sense adonar-se’n uns anirien tastant les mongetes i als altres ens tornarien agradant les patates, acabant sent el que som, una nació culta de gastronomia universal.

Juli Gonell