Arriba el 28 de juny i amb ell la celebració del Dia Internacional per l’Alliberament o l’Orgull LGTBI+. Enguany, commemorem el 50è aniversari de la revolta que es va produir el 1969 a la ciutat de Nova York, quan la policia va entrar al bar Stonewall Inn (establiment molt concorregut pel col·lectiu) i es va trobar amb la resistència gais, lesbianes i trans, que es van enfrontar a la policia durant dies, farts de la repressió que patien. Aquest va ser el tret de sortida d’un moviment organitzat que lluita pels seus drets arreu del món.
Si bé és cert que, gràcies a la lluita i a la sensibilització constant, a dia d’avui la realitat LGTBI+ està més normalitzada a casa nostra i en molts altres països, segueix havent-hi fets de violència preocupants cap a gais, lesbianes i transi formes de discriminació que ens obliguen a seguir treballant com a col·lectiu i com a societat.
Ara bé, la qüestió és com s’orienta aquest treball. Per exemple, des dels municipis. Recentment, hem sabut que en el cartipàs decretat pel nou alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miguel Comino (PSC-PSOE), hi ha com a novetat una regidoria LGTBI que, juntament amb la també nova regidoria de Feminisme, substitueix la regidoria d’Igualtat. A priori, una mesura que pot semblar positiva per a la visibilització del col·lectiu, al meu entendre, pot acabar sent una poma enverinada.
En primer lloc, desconeixem quin programa de govern hi haurà al darrera d’aquesta nova regidoria. Quines polítiques concretes es pretenen dur a terme? No sabem si això es quedarà en un canvi de noms, un canvi estètic, o anirà més enllà. D’altra banda, se’m planteja un dubte conceptual. Per què prescindir del concepte d'”Igualtat”? A mi em sembla un terme que englobava molts col·lectius i lluites diverses i donava la possibilitat que aquestes fossin compartides, que s’enfortissin mútuament. Ja no és necessari? Els termes “Feminisme” i “LGTBI” engloben el mateix o se’ns queden coses pel camí?
Les persones LGTBI+ no som això i prou.
Un grup de joves congregats davant l’Stonewall Inn la nit després de la revolta
De fet, si volem tendir cap a una administració moderna i digne del segle XXI, no és bona idea seguir fent departaments aïllats per abordar temàtiques que haurien de ser més aviat eixos transversals de l’acció de govern. El cas del feminisme és evident: hauria d’estar incorporat en totes les àrees del govern, ja que és una mirada i una manera de concebre les polítiques públiques, totes. També cal abordar la persona de forma integral. Les persones LGTBI+ no som això i prou. Som també joves, grans, dones, migrades, amb diversitat funcional, etc. I em temo que fragmentar departaments no és la millor manera de respondre a les necessitats, complexes i polièdriques, de les persones. Ens al contrari, pot contribuir a estigmatitzar certs col·lectius en comptes d’incloure les seves realitats.
Precisament, respondre a aquesta complexitat era la voluntat de l’anterior govern de Junts x Sant Vicenç i SVH Sí Puede, que va estar treballant en una proposta organitzativa que generava una gran regidoria de Drets Civils, cosa que es pretenia implementar en cas de seguir governant en aquest mandat. Espero equivocar-me, però potser hem perdut una altra oportunitat.
Arnau Mata De Casademunt,
Regidor del Grup Municipal de Junts x Sant Vicenç