Publiquem un altre escrit del nostre veí, Juli Gonell. Reflexiona sobre els mitjans de comunicació com a via d’agermanament dels pobles, i mai com a eina per separar i restar cultura.
EL CUL DEL JAUMET
Amb la incorporació a les pantalles del Canal 9 valencià, les seves imatges van arribar a Catalunya sense cap efecte contrari. Un canal més per escollir i amb un valor afegit, en llengua valenciana.
Jo era un més. Quan se’m feia possible, n’estava pendent. Els reportatges d’actualitat, culturals, de tradicions populars o d’accidents atmosfèrics, més que tot els lligats al Maestrat, em satisfeien. Inclòs em quedava escarxofat al sofà veient alguna pel·lícula de l’Oest Americà, tal com em consta passava al contrari, amb la TV3 catalana.
Tot de cop les dues cadenes van passar a ser el cul de’n Jaumet, que no sap seure ni estar quiet.
Els alts mandataris valencians no van parar. No solament les imatges no traspassaven cap dels dos països sinó, el més trist, abocaren al tancament de la cadena valenciana.
Quin final tindrà? No ho sé. El que sí sé són els propòsits: separar i deslligar. Resultat de tot plegat, anar de més a menys. O el que és igual, restar cultura i acostament.
Sembla que els nous governants volen tornar a restablir la cadena valenciana. Si és així, “Enhorabona”.
És el meu desig, la meva esperança, que d’assolir-se, deixin el Jaumet quiet i tots plegats tornem a gaudir de les imatges i de l’apropament dels dos països. La televisió com cal mai pot minvar identitat ni cultura. Tot al contrari: fer-les sobresortir. O així m’ho sembla.
Juli Gonell