Qui intenta urbanitzar els horts utilitza sovint l’argument que el creixement de Sant Vicenç està esgotat i que no hi ha on construir. També utilitzen els termes “habitatge social” i “habitatge assequible” per captar l’atenció de la ciutadania i que no sembli tan greu destruir el nostre patrimoni agrícola.
És necessari generar nova oferta d’habitatge i el municipi necessita un parc públic d’habitatge de lloguer per tal que tots els vicentins i vicentines puguin crear els seus projectes de vida a la seva ciutat. Però això és possible si s’executen els projectes pendents que es varen dissenyar en l’anterior mandat, que consisteixen en reconvertir espais en desús i aprofitar parcel·les lliures dins de la
trama urbana. D’aquesta manera, es podrien construir fins a 1.000 habitatges, 450 dels quals protegits i de lloguer públic.
El PSC hauria de deixar de flirtejar amb un model de ciutat del pelotazo absolutament caduc i posar-se a treballar en aquests projectes.
L’espai amb més potencial és la Bofarull, que podria acollir 700 habitatges, però l’equip de govern no ha realitzat cap tràmit
